La Lliga i en Barny

2008-07-05T14:07:00.004+02:00

Després de molt temps he tornat a escriure... Si hagués de fer un resum de tot el que he fet, m'ha passat o m'ha cridat l'atenció NO ACABARIEM MAI!!!

Així que avui parlaré sobre la Lliga per la protecció d'animals i plantes de Barcelona, la qual es troba situada al carrer Guarda Anton, 10 (per damunt de la Ronda de Dalt i prop de Collserola) i que té el següent lloc web; http://www.protectorabcn.com/.

He decidit parlar d'això donat que el passat dijous vaig adoptar un gosset allà.

Si algun dia us hi apropeu veureu com són les coses allà, hi ha un munt de gossos i de gats, i també tenen en ocasions altres animals que troben pels voltants o que algú deixa abandonats allà (com per exemple dos conillets que ara tenen). Tenint en compte que tota la gent que treballa allà ho fa de manera voluntària i valorant el gran nombre d'animals que hi tenen podrem observar que els tenen en molt bones condicions.

D'altra banda, no cal òbviar el fet que al haver-n'hi tants no poden estar 100% atesos durant tot el dia, de manera que molts dels que hi són no saben fer les seves necessitats al carrer o muntanya (sinó que les fan allà on els raja pobrets). Tots tenen menjar, doncs algunes grans empreses de menjar per a animals els ajuda en aquest sentit, però no senten el calor i el carinyo que tot animal ha de sentir.

Les històries que pots veure allà són de tots colors; animals maltractats, animals descuidats o malalimentats, cadellets abandonats per fer-se els pipis o caques dins de casa, ... En definitiva que allò de "ell mai no ho faria" no ho té tothom clar. Suposso que sonarà molt repetitiu tot allò de que alguns amos no tenen cor i que els animals són ells, però és així.

Amb aquesta petita redacció, a part de repetir que ningú ha d'abandonar els seus animals, voldria conscienciar a tothom de lo bona idea que és adoptar un gosset o un gatet o qualsevol altre animal.

No comprenc gens la gent que abandona un animal com pugui ser un gos, però tampoc comprenc massa als qui podent adoptar-ne un el compren. Per què algú destina aproximadament 1000 euros per a comprar un cadellet, podent tenir-ne un de 3 mesos, per exemple, per 120 euros i que vingui esterilitzat, desparasitat, vacunat, amb microxip i visitats veterinàriament ? No ho entenc i punt.

Adoptar un gos et surt per 120 euros i un gat per 80, i la veritat és que n'hi han de tantes mides, colors i edats que realment pots escollir el que més t'agradi o més s'ajusti a les teves necessitats. Així que des d'aquí convido a tothom a apropar-se a la protectora, ja sigui per a adoptar un animal (si realment podeu fer-vos en càrrec) o bé per ajudar a la protectora a passejar gossos, per exemple.

Jo des de feia un temps duia la idea d'adoptar un gosset, i per aquest motiu duia encara més temps mirant la web, i de tant en tant anant allà a ajudar o mirar quissos.

Finalment el dijous vaig decidir-me per un anomenat Barny del qual us he posat una foto. Pel que es veu creixerà com un mastí, i sembla que és una barreja de pastor (alemany o belga) amb labrador o mastí, no queda massa clar... Té uns 5 mesos, ja que va néixer al febrer. El van trobar abandonat per Collserola, prop de la protectora. És molt bo, encara que la relació amb els meus dos conillets per ara no és massa estreta (és posa força nerviós quan els veu i no els deixo junts per evitar problemes...), i per ara encara no controla el tema de les caques i el dels pipis tampoc massa.

Ara mateix tinc un bon zoològic a casa (hamsters, jerbos, conills, cobais, una tortugueta, una iguana i un gosset), però la veritat és que val la pena. Els animals et donen grans alegries i moltes vegades et donen exemple de com hem de ser. I sempre són allà quan els necessites.

HOLA!!!

2008-05-09T03:59:00.001+02:00

Hola a tothom! Un bon dia se'm va acudir començar a escriure un blog.
Alguns suposo que us preguntareu el motiu pel qual algú com jo ha decidit començar-ne un, en comptes de fer el típic fotolog (i que consti, que no ho critico) o simplement no fer res.
La resposta és molt simple, els fotologs impliquen una gran constància fotogràficament parlant. Jo personalment, per la meva situació personal, no gaudeixo del temps suficient com per a fer-me fotos a diari, però si vull intentar reservar-ne una mica per a actualitzar amb certa fluidesa aquest blog.
Aquí parlaré sobre temes que em semblin importants, fent-ne sobretot una reflexió personal (la qual intentaré argumentar de la millor manera).
Avui per començar, us faré cinc cèntims de qui sóc i com sóc (encara que penso que els que us decidiu a llegir aquest blog ja em coneixareu...).
Em dic Paula Alfonso Fernández sóc catalana i tota la meva vida he viscut a Gràcia (Barcelona). El blog hi diu 'titines', ja que era un sobrenom que solia utilitzar la meva mare quan jo era més petitona. Vaig néixer el 6 d'abril del 1989, així que sóc àries. Sóc tossuda, valoro molt l'amistat, no m'agrada rendir-me davant les adversitats, en ocasions hi ha qui diu que sóc massa optimista (però el cert és que la vida val la pena viure-la al màxim, i que no té sentit quedar-se en un racó plorant, sinó que és millor buscar solucions als problemes), sóc molt perfeccionista, en ocasions irònica, i em considero una persona oberta al diàleg, encara que de fortes idees i conviccions (no tiro mai la tovallola, prefereixo fer-la tirar). M'agrada la política i és per això que actualment estic estudiant Ciències Polítiques i de l'Administració a la UPF. Sóc votant d'ERC i no me'n amago (encara que en ocasions ens ataquin dient-nos terroristes).
No entenc la violència, ni la manca de diàleg, ni la irracionalitat, ni la hipocresia (val més un crit a temps, que el rencor de dies).
I m'encanten els hamsters (en tinc dos, que són germanets).
El meu color preferit és el groc. I el número el 4 i el 10.
Bé, ara ja em coneixeu bé (o una mica millor).
El proper dia escriuré sobre els esprais de defensa... avui he de fer coses de la uni i arreglar el pis...
Abraçades per tots els lectors i lectores!!!

...de tot i més...

La Lliga i en Barny

HOLA!!!